Ja sé que no és bo començar una ressenya així, però és el
que he pensat quasi des de les primeres pàgines d’aquesta Ella de Damià del Clot: estic davant d’una de les millors lectures
publicades per Llibres del Delicte últimament.

I per què dic això? Per la sorpresa dels primers
capítols, per la intriga que m’han generat i per la sensació que he tingut que
estava davant d’una lectura diferent.

Amb el pas de les pàgines, aquesta sensació s’ha
convertit en realitat i la intriga ha crescut més quan han començat a parlar d’Ella.
Tothom se la posa en la boca i el lector no sap qui és, però sap pel títol, que
és important i determinant.

La pregunta ja està creada. El misteri està sobre la
taula; un més, ja ho veureu, doncs en aquests capítols inicials es crearan uns
quants.

«La política era un sistema de protecció de les elits. Les lleis tendien a
ser tan complicades que la majoria dels mortals mai seria capaç d’entendre-les».

Després de tota aquesta
sorpresa i intriga inicial arribem a un punt de mitja tranquil·litat, com un
vals d’espera, on saps que la cosa només pot esclatar en qualsevol moment.

Ben entrada la meitat de
la lectura coneixerem a Ella des de la seva infància fins a la seva
adolescència. És una història difícil de catalogar per un pare. Intentaré dir
que és dura, cruel, dramàtica i molt colpidora. Algunes vegades donen ganes d’escanyar
a algú, d’entrar dintre del llibre i solucionar el problema d’una vegada.

«La democràcia, es deia, era impossible. El ferotge control que exerceixen
les grans famílies instal·lades en el poder sobre tots els espais socials fa
que també els sistemes polítics estiguin subordinats als seus desitjos».

Coneguda Ella i les seves circumstàncies la novel.la
entra en un punt molts interessant, doncs crec que en aquesta part estan
realment les motivacions que en Damià del Clot esgrimeix per escriure el text.
Són molt el temes tractats; és molta la crítica al sistema i penso que ho fa
des de l’experiència, doncs no en va en Damià és advocat, però també des de fa
uns anys és alcalde de Vilassar de Mar on ha estat un dels promotors, junts amb
Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, d’un certamen negrecriminal,
Vilassar de Noir, que per cert surt en les últimes pàgines del llibre, que es celebra
al principis del mes de novembre i que a la seva última edició va demostrar una
gran volada consolidant-se com un dels gran festivals de novel.la negra.

«La gent només seu a parlar si veu sang. O si hi ha morts».

M’ha colpit la frase que us comparteixo. Serà realment
així? I ja sabeu del que estic parlant 
en el moment actual. També he sentit molts debats a la radio que parlen
del mateix i acaben amb la mateixa conclusió. Espero, de veritat, que la
solució no passi per això.

Però no penseu que la novel.la tracta el tema. Sóc jo
lector que he fet aquesta lectura i ja em perdonarà l’autor si no ha estat la
correcta.

Potser el pitjor del llibre és la portada. Al principi de
la lectura la mirava sense entendre res. Un cop passada la meitat de la lectura
l’he entès, però no m’ha convençut. Per a mi, perdoneu, aquesta imatge no és la
més significativa de la novel.la, tampoc crec que sigui del tot atraient i
inclús pot fer que algun lector es tiri enrere al escollir el llibre per fer
una interpretació esbiaixada de la novel.la. Potser les motivacions de les que
parlava abans podrien generar una millor imatge que expliqués millor el llibre.

I la novel.la entra en la seva part de resolució i, com
no podia ser d’una altra forma, tota la intriga i tot el misteri d’aquells
primers capítols, inclosa a Ella es desvelaran per fer entendre al lector el
perquè de tot plegat. Fascinant!!! Un trencaclosques molt ben pensat que posa
la cirereta a una bona lectura.

 SINOPSIS


Una vella assetjada pel mobbing immobiliari, un empresari endeutat que ho ha perdut tot i un jove de barri marginal. Tres persones sense connexió aparent que confessen alhora el mateix crim –l’assassinat d’un director d’oficina bancària– en tres comissaries diferents.



La policia, davant la situació estranya, confia la investigació al Rellotger, un especialista en casos complexos que aviat descobreix el punt de connexió entre els tres implicats: Ella. I Ella és una noia de passat tèrbol i una ràbia acumulada que l’empeny a actuar en busca de la pau interior que li permeti viure un dia més.

¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?

Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas


MÁS INFORMACIÓN Y SUSCRIPCIÓN

¿Quizás te interese?