Halley 2042 de Anna Carreras i Aubet
«Una sorprenent i arriscada novel.la barreja de gèneres».

Portada de Halley 2042 de Anna Carreras i Aubet on surt dues mans, una d'un robot fent el símbol d'un cor


Halley
2042
de Anna Carreras i Aubets és l’arriscada aposta negrecriminal
de Llibre del Delicte i pel que veig, va sortir a la venda tres o quatre dies
abans que es decretés el confinament. Mal moment per sortir al món editorial i
segur que ha passat desapercebuts per molts una de les novel.les que hagués
destacat a Sant Jordi.
Segueixo buscant a la xarxa i veig que, com molts dels
llibres que es van publicar just abans del confinament, tindrà una nova
presentació. M’alegro, perquè crec que sempre són interessants les propostes de
Llibres del Delicte i més una com Halley
2042
on trobareu una molt bona barreja de gèneres amb prosa propera i una
història d’aparença innocent que esclatarà passada la meitat de la lectura per
col.locar-se per propi dret dins d’una de les millors col·leccions en català de
llibres negrecriminals.

La Laia i en Lluís són dos germans que viuen junts. En
Lluís està molest, ja que a la seva habitació sent molt enrenou de tipus
sexual. Exigeix a la seva germana que li canviï l’habitació, perquè ell
treballa en un forn i necessita descansar. Ella no s’oposa perquè no té uns
horaris tan marcats al ser escriptora de contes, però no assumeix que la veïna
de més de noranta anys sigui la culpable d’aquells sorolls sexuals.
Començarà una innocent investigació que la portarà al ben
mig d’una sorprenent trama criminal.
«Tot és per culpa del conte i de la necessitat imperiosa que passin coses
per després poder-les transcriure?».
Ai, aquestes investigacions innocents que poden deixar al
descobert secrets que potser mai voldries conèixer perquè et fan mal. La vida
és més senzilla sabent menys, però potser també és menys vida.
Deia al principi de la ressenya que considerava la
proposta arriscada per un segell com Llibres del Delicte. Si no, mireu la
portada. Què hi veieu? Torneu a llegir el títol i ho ajunteu amb la portada,
què intuïu?
Ja sabeu que sóc de poc explicar les coses que no estan
explicades a les sinopsis i no serà avui el primer dia, però allò que s’intueix
és el que trobareu.
Anna Carreras ens va introduint a la història de forma
pausada, tranquil·la. El misteri està present, la part criminal encara no s’intueix
i de vegades hi ha un punt d’aquella comèdia que tan bé li va a les narracions.
«Som una generació que s’ha afogat en els seus tòpics».
L’autor, escriptora, però també traductora al català de
tota l’obra d’Elena Ferrante, no desaprofita la novel.la per reivindicar l’ofici
d’escriptor/a. Encara hi ha molta gent que té molts prejudicis sobre l’ofici i
parlar sense conèixer ben bé que implicar el fet de dedicar-se al 100% a
escriure. Banalitzen amb massa facilitat.
El sexe en la novel.la està la centre. Ja ho posa de
manifest la sinopsi, i també la primera frase de la novel.la: «No he anat al
llit amb ningú des de fa un any i mig», però després la cosa va a més. Sense
explicar res i sense saber si en el futur la cosa anirà per aquí, no és la
primera vegada que llegeixo sobre el tema. A Inmemorian de Ismael Santiago Rubio, última guanyadora del Premi
Literari Amazon 2019, també surt el tema i surt amb molta més intensitat al ser
un temps futur força més allunyat.
Però també hi ha el tema del sexe com obsessió, com una
forma de relacionar-se,…
I finalitzo.
Arribar als agraïments i trobar-te que li agraeix la
novel.la al gran poeta Halley. Jo també sóc molt fan del grup Love of Lesbian i
he volgut escriure aquesta ressenya sota els acords del seu disc El Poeta Halley (2016).
I veig que li agraeix a Louis Charpentier i miro a veure
qui és i em trobo que és un escriptor amb una novel.la cabdal sobre El Camino
de Santiago, El misterio del Camino
(1976) i ja sabeu l’estimació que li tinc a El Camino i el que són les coses,
avui, sí avui hauria d’estar amb els meus alumnes fent El Camino, però tot s’ho
ha carregat el coronavirus.

Llegiu, llegiu i no deixeu de llegir per poder volar i
oblidar per uns instants tot el que està passant. O si no, poseu-vos a El Poeta
Halley.


 SINOPSI

La Laia i en Lluís són germans i viuen junts. Fart de sentir enrenou sexual al pis del costat, en Lluís exigeix a la Laia que li canviï l’habitació. Ell treballa en un forn i es lleva d’hora. Ella, que escriu contes i no té horaris, accepta el canvi però no assumeix que l’entranyable veïna nonagenària tingui una vida sexual envejable. Decidida a descobrir el misteri que s’amaga al pis del costat, la Laia inicia una innocent investigació que l’inspira a escriure un conte a temps real. El fet de conèixer l’Ovidi, un paio inanimat de vida fosca, i l’Albert, un veterinari retirat que ara fa de repartidor d’Amazon, portarà la Laia a l’epicentre d’una trama criminal en la qual s’hi veurà enxarxada com en una teranyina.
Me encantaría que siguiéramos conectados más allá de esta entrada y que pudieras conocer un poco más de cerca mi faceta como escritor. Por todo ello te invito a que formes parte de mi lista de correo. Además, te llevas una de mis publicaciones de regalo. ¡¿TE APUNTAS?!

¿Quizás te interese?