On mai no creix l’herba – Sebastià Bennassar (Crims.cat)

 SINOPSIS

Quantes vegades hem sentit a dir que els homes del temps no n’encerten ni una? 

Doncs això devia pensar en Marc Farré, l’expropietari d’una pista d’esquí del Pirineu, quan durant la Diada de l’11 de setembre decideix acabar amb la vida del meteoròleg més famós del país. Però no serà l’únic… En pocs dies, el veterà comissari Jaume Fuster, que ja coneixem de la seva investigació a El país dels crepuscles (crims.cat n.º 6), haurà d’investigar l’aparició d’un doble assassinat contra els meteoròlegs de TV3. 

Al mateix temps, al barri barceloní de la Verneda, on res no es mou sense que ho sàpiga l’Ariadna i la seva quadrilla, imposant la seva pròpia llei i ordre, aquests reben un encàrrec molt especial: robar una casa a la Vila Olímpica.

No sé si a vosaltres us ha passat alguna vegada la de
tenir entre las mans un llibre i saber que t’ho passaràs pipa amb la seva lectura.

Doncs aquesta va ser la meva primera sensació en tenir
entre les mans On mai no creix l’herbà
la nova novel·la del prolífic Sebastià
Bennassar
publicada per Crims.cat
i també va ser la meva sensació quan vaig finalitzar la lectura: m’ho he passat pipa, d’allò més bé.

En Sebastià Bennassar demostra una vegada més que té una facilitat increïble per explicar històries
i sobretot per fer-les interessants
sense necessitat de gran ginys partint del dia a dia del personatges i
desenvolupant unes històries que s’escampen com l’oli fins tocar-se unes amb
les altres.

Això és el que trobareu en aquesta lectura, un munt de
trames que en principi no tenen res en comú i que mica en mica es van trobant
de forma magistral amb la frase final de la novel·la tota carregada d’una certa
justícia poètica.

Potser el que menys importa és l’argument de On mai no
creix l’herba, però entre les històries que s’expliquen una de ben sonada i
crec que un prodigi d’imaginació per part de l’autor.

Qui no recorda la fatídica previsió del temps al desembre
de 2005; la cagada monumental que va suposar posar en dubte tot el sistema de
previsió meteorològica de Catalunya. Des de llavors res ha estat igual; van
deixar de ser deus per passar al «cal seguir les previsions hora a hora i està
pendent del model alemany o del  americà…».

Però hi ha més, com la esbojarrada i divertida història del grup neonazi que segrestarà la Moreneta per parar la
consulta sobre la independència de Catalunya.

Només amb això podeu comprovar que l’actualitat està
present a la novel·la i com no, la mirada
crítica i àcida de l’autor a una Barcelona
que no li acaba de fer el pes.

Aquesta és la tercera novel·la que llegeixo d’en Sebastià
Bennassar i sobretot a Les mans del drac (Llibres del Delicte, 2014) també vaig notar aquest
caminar preocupat del autor pels carrers de Barcelona que ens fa obrir els ulls
a molts que potser no trepitgen el territori com ell.

«Quan hom surt a caçar pensa en una presa concreta, però no li fa fàstics a
les altres. Els americans en diuen danys col·laterals.»

Com deia, la tercera vegada que llegeixo a en Sebastià
Bennassar, no serà l’última, segur, i cada vegada més acostumat a la seva forma
d’escriure, gens usual, en segona persona. He de reconèixer que en un primer
moment costa posar-s’hi, però mica en mica t’acostumes i al final quasi
t’agrada més que la primera o la tercera. És una sensació rara. A On mai no
creix l’herba l’utilitza alternada amb la tercera segons el personatge per així
donar un pes diferents a les diferents trames de la novel·la. Ho he trobat molt
encertat.

«Us heu acostumat que la vida humana no valgui res i per les coses que no
valen res ningú no està disposat a pagar ni a negociar.»

On mai no creix l’herba és una novel·la molt dinàmica, directa, amb rics
personatges
, sense gaire guariments que fan perdre el ritme lector, molt entretinguda, amb capítol curts on s’alternen
les trames per donar molta més sensació de velocitat
i crear més ganes d’arribar al següent; en definitiva, una molt bona aporta lectora de Crims.cat dintre del panorama criminal
català

También te puede interesar:

La mar no sempre tapa de Sebastià Bennassar

La reina de diamants de Sebastià Bennasar, Lluís Llort, Salvador Macip i Marc Moreno

Les mans del Drac de Sebastià Bennassar

Males decisions – Susana Hernández

La dona gris de Anna Maria Villalonga


¿SEGUIMOS CONECTADOS?

Me encantaría que siguiéramos conectados más allá de esta entrada y que pudieras conocer un poco más de cerca mi faceta como escritor. Por todo ello te invito a que formes parte de mi lista de correo. Además, te llevas una de mis publicaciones de regalo. ¡¿TE APUNTAS?!

MÁS INFORMACIÓN Y SUSCRIPCIÓN

¿Quizás te interese?