#Ressenya: A la seva pell – Raquel Gámez Serrano (Llibres del Delicte)

SINOPSIS

La nova feina que Gal·la comença a la presó com a educadora social i experta en mediació del procés de reinserció de Leo, suposa una baixada als inferns dels seus fantasmes interiors. El suïcidi de la Patrícia després de ser empresonada injustament és un record que la martiritza mentre s’involucra en el cas de Leo. La implicació de Gal·la en la lluita per demostrar la innocència de Leo, més enllà del plànol professional, serà també en nom de la justícia per la mort de la Patrícia, sempre present als seus pensaments. Però la recerca de la veritat té un alt preu, no només psicològic, sinó també físic.

Crec que són pocs els que no han vist la pel·lícula
documental Ciutat morta quan la van passar per TV3, doncs jo mateix desconeixia
la cinta i hores abans de que es passés per TV3 vaig rebre un Whatsapp
convidant-me a veure’l. Va ser una crida espontània per no perdre’s un magnífic
documental que posa en molts moments la pell de gallina.

Pels que no l’heu vist, dos recomanacions, veure el
documental i llegir A la seva pell de Raquel Gàmez Serrano.

«Tot i que aquesta novel.la és de ficció, no deixa d’estar basada en fet
reals i espero que la llegeixis amb la consciència que aquestes històries
passen, i passen més sovint del que pensem»

Aquest és una fragment del pròleg de la novel.la escrit
per Rodrigo Lanza. I qui és Rodrigo Lanza? Un dels acusats pels fets de 4F, el
cas que narra el documental Ciutat morta.

En Rodrigo ha estat cinc anys a la presó acusat d’uns
fets que tres metges forenses van declarar en el judici eren impossible. Tot i
això, va ser acusat i empresonat.

Allà, a la presó, en Rodrigo va escriure En mi piel, un text que explica les
seves vivències a la presó i que a fins hi tot es treballa a la universitat a
l’assignatura de Justícia.

El text i el documental han servit d’inspiració a la
Raquel Gàmez Serrano per escriure A la seva pell, títol homenatge al text de
Rodrigo Lanza, i apropar-nos a una realitat carcerària que tenim un tant
desvirtuada pel cinema, sobretot americà, i construir una crítica sobre les
condicions que pateixen els presoners i incidint en el fet del nul treball
psicològic que fan amb ells, en la farsa rehabilitació i nul·la reinserció, o
com a mínim, fent notar que les coses es podem fer molt millor.

«les ciutats mortes oculten com poden les seves rates a les pròpies clavegueres.»

El record del suïcidi de la Patricia Heras, una altra de
les acusades pels fets del 4F, planeja durant tot el text i posa la pell de
gallina sobretot al que hem vist el documental o, als com jo, ens vam passar
una estona llegint els textos que la Patricia penjava al seu blog Poeta Muerta,
que com no, us convido a visitar.

En
mi piel
segur que va ajudar a Rodrigo Lanza a no tornar-se boig.
Desgraciadament el blog no va servir a la Patricia per tirar endavant, per a continuar
lluitant per la veritat.

Vull remarcar que els fets narrats a A la seva pell no són els fets del 4F, que no veureu el documental Ciutat Morta escrit. Tots dos, més el
Rodrigo, més la Patricia i l’experiència de la Raquel com a educadora social
són la base de la construcció de la novel.la, una novel.la dura en molts moments,
però escrita amb la suficient suavitat per no trencar el cor i mantenint-lo en
alerta constant.

De nou Llibres del Delicte aposta per un text, per una
història diferent i diferencial, doncs com diu una de les veus més qualificades
en novel.la negra en català, Anna Maria Villalonga, hi ha molt pocs drames
carceraris escrits en català i A la pell
ocupa aquest espai.

Molt interessant les dues veus de la novel.la, la del
narrador en tercera persona i la del empresonat, en Leo, en primera persona.
Totes dues fan reflexionar, totes dues fan mal per moments, però sobretot en
Leo. Per això, passada la meitat de la novel.la he trobat a faltar aquesta
potent veu, la d’en Leo, que desapareix tot i que el text continua reflexionant
sobre coses que li passen al personatge. No hagués estat millor que fos el
propi Leo qui fes aquestes reflexions augmentant més de dramatisme al text i
fent-lo més proper?

Amb tot, la carrega del text és d’impacte fins a la
pàgina final.

A
la seva pell
és una novel.la que no et deixarà indiferent, que et colpejarà,
que et farà remoure i com no, et farà passar una emocionant estona lectora.

Títol:A
la seva pell

Editorial:Llibres
del Delicte

Páginas:188

Consíguela
en AMAZON

¿Quizás te interese?